diumenge, 10 de febrer del 2013
dimarts, 5 de febrer del 2013
EXPERIÈNCIA SOBRE LES COLÒNIES
Avui des de la vocalia de comunicació de l'AMPA us volem comunicar una bona notícia. A partir d'ara algunes famílies participaran activament en el blog de 1r i publicaran informacions amb l'objectiu d'enriquir-lo, d'incloure notícies sobre les activitats que es fan escola però també fora...
Des de l'AMPA els donarem suport i els ajudarem a fer créixer el blog. Per això, ens hem atrevit a escriure aquesta informació: per anunciar-vos de la nova etapa que enceta el blog i aprofitar l'ocasió per presentar-vos l'experiència personal d'una mare de 2n sobre les colònies, ara que a l'escola se n'organitzen i que moltes famílies no us decidiu a inscriure el vostre infant. Us la deixem per si us pot resultar útil.
Des de l'AMPA els donarem suport i els ajudarem a fer créixer el blog. Per això, ens hem atrevit a escriure aquesta informació: per anunciar-vos de la nova etapa que enceta el blog i aprofitar l'ocasió per presentar-vos l'experiència personal d'una mare de 2n sobre les colònies, ara que a l'escola se n'organitzen i que moltes famílies no us decidiu a inscriure el vostre infant. Us la deixem per si us pot resultar útil.
"Sempre he cregut que aquestes sortides són molt beneficioses per als infants: perquè aprenen a espavilar-se, perquè viuen experiències inoblidables, perquè estrenyen lligams amb els seus companys d’escola i primers amics de la seva vida… En fi, per mil i un motius.
Per això, i perquè al cole no en feien de colònies, fa temps que el seu pare i jo havíem pres la decisió d’apuntar-lo a un cau o grup escolta. I ho vam fer de seguida que va complir l’edat mínima, que és de sis anys. El curs passat.
… De seguida va arribar la primera sortida. Un cap de setmana fora de casa, carregant una motxilla que pesava gairebé més que ell i amb la que hauria de recórrer quatre quilòmetres a peu! fins arribar al seu destí. No us amoïneu. Les colònies que es fan a escola són molt més ligth: viatge en autocar, pensió complerta…
Us confesso que aquell cap de setmana vaig patir. Vaig patir molt. Moltíssim. Per si no podia amb la motxilla, per si ens enyorava, per si li passava alguna cosa… Les hores van passar lentament, molt lentament, aquell cap de setmana però, finalment, va arribar l’hora de la tornada i vam córrer a recollir-lo. El vam veure venir amb la seva motxilla a l’esquena i un somriure d'orella a orella. Ell s’ho havia passat fenomenal!
Us explico tot això perquè aquesta experiència m’ha ensenyat una cosa que ja sospitava: que les colònies són molt enriquidores per al meu fill però també per a mi, perquè m'ensenya que nosaltres, els pares, també hem d’aprendre… a deixar-los créixer, a fer-se independents perquè siguin persones adultes autònomes i responsables, a superar les nostres pors –que no a treure-les, perquè hi segueixen sent- i a aprendre que la millor manera de protegir el nostre fill no és tenir-lo sempre al nostre costat sinó a deixar-lo guanyar autonomia perquè ell sigui el que es protegeixi.
Aquesta és la meva experiència i la volia compartir amb vosaltres."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)